La cura de l'esperit
La proposta del polifacètic en l'àmbit de les humanitats Vladimir Soloviov (o Soloviev), rus i cristià ortodox, és exigent i enfocat als creients; tanmateix el contingut del seu discurs pot servir de reflexió a tothom respecte a l'actitud amb que s'afronten els càrrecs de responsabilitat, els coneixements adquirits i les relacions personals.
"Si la nostra ànima hagués conservat els propis límits interns, posseint la
perfecció divina com a objecte i finalitat de la seva vida, no hauria
necessitat cap limitació externa i hauria gaudit d’una completa i veritable llibertat
i d’una existència il·limitada. Tanmateix, donant l’esquena a la Divinitat,
deforma la pròpia naturalesa, s’omple d’un contingut pervers, adquireix costums
absurds i es deixa seduir per un infinit fals: l’amor propi il·limitat, el
raciocini sense sentit i el desig sensual desmesurat. Davant de tot això, abans
de restablir l’ànima en la seva veritable posició entre Déu i la naturalesa,
l’hem de netejar del mal adquirit. La falsa tendència a no reconèixer límits ha
de ser temperada i continguda per l’acció conjunta de la gràcia i la nostra
força de voluntat. Aquesta acció nega la nostra naturalesa corrompuda: ens
obliga a l’abstinència i al dejuni en el sentit més ampli de la paraula. Aquest
és el nostre deure primordial i bàsic respecte a la naturalesa. Pertot arreu
allà on apareix l’ànsia insaciable i il limitada de les forces naturals es fan
imprescindibles l’abstinència, la restricció voluntària o el dejuni.
Existeix el dejuni espiritual: consisteix a abstenir-se de l’acció empesa
per l’amor propi i l’ambició, a renunciar al poder i a la glòria humans. Aquest
dejuni és sovint necessari a aquells qui exerceixen una funció pública. Es
regeix per la regla següent: no cerquis el poder ni la dominació; si el poder i
la dominació et reclamen, considera’ls com un servei. Abstén-te de posar-te en
evidència quan no en resulti cap benefici per al proïsme, abstén-te de mostrar
la teva superioritat i la teva força: no alimentis el teu amor propi.
![]() |
| Vladímir Soloviov |
Existeix el dejuni mental: consisteix a abstenir-se de l’activitat
unilateral de l’intel·lecte, del joc estèril i infinit amb les nocions i els
conceptes, de les qüestions interminables, de les propostes absurdes i sense sentit.
Aquest dejuni és especialment necessari als savis, que sovint obliden la
sentència del vell Heràclit: tenir molts coneixements no significa ser
instruït. La regla del dejuni mental: no cerquis el coneixement si no és de
profit per al proïsme o per a Déu. No busquis la novetat i l’originalitat en el
pensament. Abstén-te de donar una opinió que no estigui lligada amb el bé comú.
No exageris la importància dels coneixements científics, perquè la ciència ha
tingut sempre dos límits indefugibles: les opinions preconcebudes dels savis i
la insuficiència del material científic. Sotmet l’acti vitat de l’intel·lecte a
les exigències morals. És a dir: no alimentis les especulacions ocioses.
Finalment, el tercer dejuni, el dejuni pròpiament dit, és el de l’ànima sensible, l’abstinència dels plaers sensuals que no són dirigits i temperats per la consciència de la raó i el poder de l’esperit." (Vladímir Soloviov: Els fonaments espirituals de la vida - Edicions Proa. Clàssics del Cristianisme, número 46 - Primera part. Capítol tercer. El dejuni. Pàgines 125-126)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada