dimarts, 12 d’abril del 2016

Els tres dejunis

La cura de l'esperit

La proposta del polifacètic en l'àmbit de les humanitats Vladimir Soloviov (o Soloviev), rus i cristià ortodox, és exigent i enfocat als creients; tanmateix el contingut del seu discurs pot servir de reflexió a tothom respecte a l'actitud amb que s'afronten els càrrecs de responsabilitat, els coneixements adquirits i les relacions personals.

"Si la nostra ànima hagués conservat els propis límits interns, posseint la perfecció divina com a objecte i finalitat de la seva vida, no hauria necessitat cap limitació externa i hauria gaudit d’una completa i veritable llibertat i d’una existència il·limitada. Tanmateix, donant l’esquena a la Divinitat, deforma la pròpia naturalesa, s’omple d’un contingut pervers, adquireix costums absurds i es deixa seduir per un infinit fals: l’amor propi il·limitat, el raciocini sense sentit i el desig sensual desmesurat. Davant de tot això, abans de restablir l’ànima en la seva veritable posició entre Déu i la naturalesa, l’hem de netejar del mal adquirit. La falsa tendència a no reconèixer límits ha de ser temperada i continguda per l’acció conjunta de la gràcia i la nostra força de voluntat. Aquesta acció nega la nostra naturalesa corrompuda: ens obliga a l’abstinència i al dejuni en el sentit més ampli de la paraula. Aquest és el nostre deure primordial i bàsic respecte a la naturalesa. Pertot arreu allà on apareix l’ànsia insaciable i il limitada de les forces naturals es fan imprescindibles l’abstinència, la restricció voluntària o el dejuni.

Existeix el dejuni espiritual: consisteix a abstenir-se de l’acció empesa per l’amor propi i l’ambició, a renunciar al poder i a la glòria humans. Aquest dejuni és sovint necessari a aquells qui exerceixen una funció pública. Es regeix per la regla següent: no cerquis el poder ni la dominació; si el poder i la dominació et reclamen, considera’ls com un servei. Abstén-te de posar-te en evidència quan no en resulti cap benefici per al proïsme, abstén-te de mostrar la teva superioritat i la teva força: no alimentis el teu amor propi.

Vladímir Soloviov
Existeix el dejuni mental: consisteix a abstenir-se de l’activitat unilateral de l’intel·lecte, del joc estèril i infinit amb les nocions i els conceptes, de les qüestions interminables, de les propostes absurdes i sense sentit. Aquest dejuni és especialment necessari als savis, que sovint obliden la sentència del vell Heràclit: tenir molts coneixements no significa ser instruït. La regla del dejuni mental: no cerquis el coneixement si no és de profit per al proïsme o per a Déu. No busquis la novetat i l’originalitat en el pensament. Abstén-te de donar una opinió que no estigui lligada amb el bé comú. No exageris la importància dels coneixements científics, perquè la ciència ha tingut sempre dos límits indefugibles: les opinions preconcebudes dels savis i la insuficiència del material científic. Sotmet l’acti vitat de l’intel·lecte a les exigències morals. És a dir: no alimentis les especulacions ocioses.

Finalment, el tercer dejuni, el dejuni pròpiament dit, és el de l’ànima sensible, l’abstinència dels plaers sensuals que no són dirigits i temperats per la consciència de la raó i el poder de l’esperit." (Vladímir Soloviov: Els fonaments espirituals de la vida - Edicions Proa. Clàssics del Cristianisme, número 46 - Primera part. Capítol tercer. El dejuni. Pàgines 125-126)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada