Enviat a Diari de Sabadell el 22 de juliol de 2015 i publicat a la secció de Cartes
El mercat polític està molt mogut després de les darreres eleccions i davant la perspectiva de les que vindran ben aviat. Potser és pecar d’ingenuïtat esperar que qui governa anteposi el servei a la societat que li ha estat confiada a qualsevol altre objectiu, però aquesta hauria de ser la premissa amb la que s’hauria d’accedir a la funció pública.
El mercat polític està molt mogut després de les darreres eleccions i davant la perspectiva de les que vindran ben aviat. Potser és pecar d’ingenuïtat esperar que qui governa anteposi el servei a la societat que li ha estat confiada a qualsevol altre objectiu, però aquesta hauria de ser la premissa amb la que s’hauria d’accedir a la funció pública.
L’atomització que s’ha produït en molts municipis ha obligat a
arribar a pactes entre diverses forces polítiques. En aquest escenari cobra
força per als que encapçalen les coalicions de govern el que Vladímir Soloviov*
va exposar en Els fonaments espirituals
de la vida: “no cerquis el poder ni la dominació; si el poder i la
dominació et reclamen, considera’ls com un servei”.
Accedir a una responsabilitat política suposa fer-se visible per
a molta gent i pot afegir una bona dosi d’autoestima. Contemplar aquesta
responsabilitat com una eina de promoció futura distreu de la concentració
necessària per a realitzar la tasca encomanada profitosament. I per anar en
aquesta direcció Soloviov aconsella: “abstén-te de posar-te en evidència quan
no en resulti cap benefici per al proïsme, abstén-te de mostrar la teva
superioritat i la teva força: no alimentis el teu amor propi”.
*Vladímir Soloviov: Els
fonaments espirituals de la vida. (Edicions Proa. Clàssics del
Cristianisme, número 46). Primera part. Capítol tercer. El dejuni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada