Escriure com a
teràpia
De vegades, davant d’esdeveniments viscuts en primera
persona o de notícies que enerven, desencisen o, fins i tot, angoixen, es
produeix un rodament de cap, un donar-li voltes a l’assumpte amb la inestimable
col·laboració de la imaginació, que acostuma a distorsionar els fets afegint una
bona dosi de dramatisme. Com escriu Gustavo Adolfo Becquer a l’inici de la Leyenda
‘El monte de las ánimas’: “Una vez
aguijoneada, la imaginación es un caballo que se desboca y al que no sirve
tirarle de la rienda.” La sensació d’impotència que molts cops es
produeix pot derivar en comportaments agressius, estats de malenconia o
abatiment. En la continuació del relat es planteja una manera d’enfocar-ho: “Por pasar el rato me decidí a escribirla,
como en efecto lo hice”.
La proposta d’escriure per canalitzar estats d’excitació pot
convertir-se en una bona teràpia. No estic pensant en la resposta reactiva
instantània i molt cops impactant que recullen les xarxes socials, ni en la
confecció d’un diari íntim, sinó en la resposta mesurada fruit de la reflexió
amb vocació de ser compartida. En Ramon Folch i Camarasa* ho expressa en la
seva obra Quan el terror truca a la porta : “des de fa molts anys, necessito la ploma
a la mà i un plec de quartilles a l’abast per poder pensar, per interrogar-me i
interrogar el món que em volta, per veure’m, des de fora, a través de la
paraula escrita com en un mirall revelador cada vegada que sento com s’agita
dintre meu alguna cosa vaga que no arribo a identificar i que m’inquieta”.
Escriure per asserenar l’esperit, dotant-lo d’un instrument
per guiar la imaginació vers escenaris que ajudin a comprendre, a posar en el seu
lloc el que s’ha viscut i compartir-ho, bé amb algú en concret o bé donant la
possibilitat que s’escampi, és una bona manera d’afrontar situacions
desagradables per tal que se’n pugui treure un bon aprenentatge.
*Ramon Folch
i Camarasa, Quan el terror truca a la
porta, Club editor, col·lecció El club dels novel·listes, nº LXXXIV (1983),
I. La crònica, pàgina 9.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada