Protocols

Atrapat per una radiografia

De vegades tens la sensació d’haver fet el passerell. T’ho preguntes quan un tràmit que suposaves que com a molt duraria tres hores s’allarga fins a dotze.

S’havia de fer una radiografia de tòrax a la meva mare; el metge del centre sociosanitari on resideix ho havia demanat i calia acompanyar-la a l’hospital. El centre facilitava la documentació i organitzava el trasllat. Tot semblava prou controlat i confiava que tot aniria com pensava.

En començar les gestions s’activen els diversos protocols i el control grinyola. La trucada al 061 requereix que sigui l’infermer de guàrdia del centre qui informi del motiu. En arribar l’ambulància amb tres professionals, també pregunten pel motiu i fan un a primera valoració del estat de la pacient, el trasllat s’ha de fer en llitera i a la noia del equip li sobta l’elecció de Vall d’Hebron, pel colapse que hi pot haver, quan potser a Horta ho podrien resoldre, però cal anar on diu el metge. Perplexitat: massa enrenou per anar a fer una radiografia.

En arribar a Vall d’Hebron, els de l’ambulància fan els tràmits a recepció i s’inicien el passos previstos per les entrades. A la doctora de guàrdia li dic que venim per fer una radiografia, tot i així examina la mare, fa preguntes i dictamina que cal fer un tractament quan un box estigui disponible.

El temps passa i cal pensar en la logística familiar: anar a buscar les filles al col·legi i portar la gran a teatre... Llei de Murphy: la bateria del mòbil s’esgota, el telèfon públic es menja els euros a cor que vols; tot just aviso a casa i al centre que arribarem tard. Rep l’alta després de gairebé deu hores a urgències, però tornar amb ambulància suposarà dues més.

L’eficiència dels protocols depèn del seu disseny i de la informació que interpreten els professionals. Tots ells van fer el que els pertocava amb professionalitat i amabilitat. Probablement la mare es curarà més aviat. La logística es va poder resoldre. L’experiència m’ajudarà a no ser tan confiat. Tot sigui per bé!