N'hi ha prou?

Enviat a El periódico de Catalunya des del segon paràgraf fins el final el 18 de setembre de 2015

Comptes, contes i recomptes

Fa unes setmanes, quan es va anunciar la candidatura de Junts pel sí amb Artur Mas i Oriol Junqueras ocupant la 4ª i 5ª posició de la llista, per Barcelona, sent el senyor Mas el candidat a presidir la Generalitat, vaig escriure que com a prova de confiança en el poble de Catalunya i prenent com a base les anteriors eleccions al Parlament, que els líders de CDC i ERC en no encapçalar la llista ocupessin un lloc a partir del 35. En la darrera comtessa la suma d’ambdues formacions en el conjunt de Catalunya fou de 71 diputats, dels que 38 eren de la circumscripció de Barcelona.

A mesura que avança el procés l’exigència democràtica dels promotors de la independència va minvant; primer es parlava d’una majoria qualificada de vots i escons, després n’hi hauria prou amb la majoria absoluta de vots i escons, ara es parla de majoria absoluta d’escons i quan arribi el recompte de vots i l’assignació d’escons, quin serà el criteri? Perquè sembla que, per alguns, el procés no es pot aturar de cap manera, qualsevol que sigui el resultat, sempre que els permeti governar, bé per la suma de recolzaments o bé aprofitant la divisió entre els no independentistes.

Es fa difícil d’entendre els canvis de criteri entre els que contínuament s’omplen la boca demanant que es respecti la democràcia, que són impermeables a qualsevol opinió que no els escaigui, ja sigui en la interpretació dels resultats o per l’autisme vers totes les declaracions que no s’ajustin a la seva plantilla d’arguments. No serà qüestió de compromisos adquirits o altres interessos? o, potser és fruit d’una obsessió?

Malgrat la crisi que ha suposat retallades en serveis públics i socials i que han patit també alguns col·lectius com els farmacèutics i els centres d’atenció a gent gran, els recursos destinats al procés s’han anat incrementant; molts diners s’hi han abocat, molta gent hi està treballant tant a casa nostra com arreu. Per al govern de la Generalitat el procés ha estat la prioritat capdavantera de la seva gestió, malgrat suposés minvar el benestar dels ciutadans. Que passarà si s’atura?

Sé que quan algú esta capficat en un objectiu no està per punyetes, és a dir, per raonaments que el distreguin del que pretén, tant és si ho aconsegueix amb nota o amb un aprovat raspat.

N’hi ha prou amb qualsevol resultat favorable per la ruptura? El 28S convé que les postures quedin clares i es tradueixi en accions concretes que evitin anar dilatant la resolució del conflicte polític. La incertesa no es pot perpetuar.