Així no
Els pares de dos nens, preocupats pel nivell de castellà
que els ofereix l’escola pública on estudien a Balaguer, decideixen acudir als
tribunals en comprovar que el centre no atén les seves peticions.
Seguint un criteri que ha seguit en altres ocasions, el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els dóna la raó i
sentencia que els nens tenen dret a rebre un 25% de les classes en castellà.
Això suposa passar de 2 o 3 hores a 6 o 7 de les 25 lectives. El centre
assumeix la resolució i decideix que en
el cas del nen que estudia a primària l’assignatura de matemàtiques es farà en
castellà per a tota la classe.
La direcció del centre ho comunica a l’AMPA, que posa el
crit en el cel i organitza una protesta que estén més enllà de l’àmbit del
centre. Entre els arguments que s’exposen en destaco dos: ‘per què el que
afecta a un nen s’ha d’estendre a la resta de la classe’ i ‘si això s’aplica pot
ser un incentiu per a que altres pares també ho demanin’. El primer raonable,
el segon no gaire.
Però les accions no es limiten a un multitudinària
protesta, sinó que, a més, s’ataca la part més feble: la família, que es
converteix en víctima d’assetjament personal i professional. S’aplica el
principi que repetia de tant en tant un orador: ‘si no n’hi ha prou amb la
‘força de la raó’, utilitzem la ‘raó de la força’. Lamentable!
Darrera de tot aquest episodi hi ha tot un moviment d'antuvi,
afavorit per l’administració autonòmica, que afecta a l’escola pública i bona
part de la concertada i pretén un ensenyament exclusiu en català, assimilant
l’aprenentatge del castellà al que li pertoca a una llengua estrangera. Es a
dir, no donar rellevància al caràcter cooficial d’ambdues llengües.
S’ha produït tant de soroll que el cas ha anat més enllà
dels límits catalans fent-se ressò també mitjans de comunicació d’àmbit estatal
i serà difícil de explicar que no hi ha cap mena de conflicte lingüístic a la
nostra terra. Potser per alguns partits i associacions el que ha passat ja els
hi està bé, pensant que així queda clar qui mana de fet a l’ensenyament.
És possible que els organitzadors d’aquest enrenou quedin
satisfets si aconsegueixen que la família renunciï a exercir el seu dret i, de
passada, serveix per aturar qualsevol nova petició del mateix caire; però
aquest episodi deixa ferides, una família que queda estigmatitzada i un model educatiu
que queda qüestionat per actituds intolerants.
La llengua, que és un vehicle de comunicació, cultura i convivència, queda malmesa quan s'utilitza com a suport d’una estratègia política o ideològica. La catalana ha de tenir un lloc privilegiat a
casa nostra i és lloable que es defensi i fomenti, però defugint de qualsevol
imposició extralimitada.
En els enllaços que segueixen podeu seguir el cas
comentat tal com ho han reflectit diferents mitjans de comunicació:
Una escuela de Balaguer dará el 25% de clases en castellano.
La decisión del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña afecta a las aulas
donde estudian dos menores de una misma familia
L’AMPA
de l’escola Gaspar de Portolà de Balaguer convoca una concentració contra
l’augment de classes d’espanyol.
Padres de una escuela de Balaguer, contra las clases en castellano tras la
petición de una familia.
Más de 500 personas se concentran en Balaguer contra el
aumento de clases de castellano en la escuela Gaspar de Portolà.
Acoso a una familia de Balaguer por pedir educación
bilingüe para sus hijos.
La familia acosada no pedirá la ejecución de la sentencia
del TSJC que ordenaba a un colegio público impartir una asignatura en
castellano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada