Governar per a tots

Canvi de perspectiva

Uns companys de feina em comentaven d’un altre company, que tenia fama de ser en ocasions descarat, que va anar a despatxar uns expedients amb un subdirector. Durant el tràmit li va dir al directiu si li deixava seure a la seva cadira, hi va accedir i després li va preguntar perquè li ho havia demanat: “és que volia saber si des d’aquí es veien les coses diferent”.

Carles Puigdemont ha esmentat que no podia negar-se a la proposta que li va fer Artur Mas de ser candidat a presidir la Generalitat, tenint en compte el sacrifici que aquest havia fet i la lleialtat que li professa. El seu perfil de sobiranista convençut fa pensar que no s’estarà per romanços i tirarà pel dret en el desenvolupament del procés, diferint de l’estratègia que seguia del seu antecessor en el càrrec.

He sentit a dir que el millor governant és aquell que no pretén ser-ho, però sap desenvolupar amb competència la tasca que li ha estat confiada. Cal, però, que sigui conscient de la seva responsabilitat. Ni ha de pagar favors, ni actuar com a testaferro, ni com a president honorari. Un cop prengui possessió, veurem què jura o promet, a qui ha de ser lleial és als ciutadans que li pertoca governar.

Potser en ocupar el seu despatx al Palau de la Generalitat la seva perspectiva canviï i se’n adoni que no és ben bé el mateix que formar part d’una candidatura o ser membre actiu d’un projecte. És bo tenir anhels i objectius elevats, però es governa per a tota la comunitat, no per als de la colla, i és altament probable que la majoria prefereixi que prioritzi la millora de la convivència i de les condicions de vida dels catalans.