Adaptar-se al mercat
Les cavalcades de Reis als pobles de les que gaudeixen
petits i grans esdevenen també punt de trobada. Aquest cop mentre la meva dona parlava
amb una amiga seva, vaig poder fer el mateix una estona amb el seu marit.
Després de la encaixada i les paraules rituals per encetar la conversa, em va comentar
que la seva empresa familiar lloga locals industrials i que habitualment les
tenien totes amb llogaters, però que degut a la crisi se’n havien desocupat
algunes. Valorant la situació van fer el següent raonament, per llogar-les de
nou haurem d’abaixar preus, però d’alguna manera això suposa un greuge per als
llogaters que romanen. Aleshores van decidir abaixar els preus a tots els
llogaters per un temps determinat fent-ho constar en un contracte. Ara tornen a
tenir totes les finques llogades, tot i que a preus de 2004, però està content
i esperançat de que sigui un indicador de confiança en l’evolució positiva de
l’economia.
Contrasta aquesta manera d’actuar amb els clients amb la que
adopten moltes empreses, especialment en el sector financer, que llencen
campanyes amb ofertes destinades a captar nous clients, als que s’ofereixen
condicions més favorables que les que disposen els que ja ho són, que no hi
poden tenir accés. És la aversió al canvi dels que ja són clients el que
estimula aquesta política comercial? El cas és que cada cop hi ha més
alternatives i els vincles amb la marca s’han afeblit força.
De què serveix aconseguir un gran captació de clients
gràcies a una promoció, si després no se’ls atén adequadament? Ens agrada a
tots ser tractats com a persones i no païm gaire bé que se’ns utilitzi com eina
per a complir uns objectius. L’agressivitat comercial sovint esberla la
confiança i obre escletxes de desafecció.
Moltes polítiques comercials estan orientades al carpe diem, no miren més enllà, i així
es molt difícil aconseguir consolidar la relació amb els clients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada